Conclusions i comiat.

Bé, arriba el moment d'anar acabant el bloc. Ja fa dies que estic donant voltes a com acabar-lo, quines coses són les més importants de tot el procés, tant per mi com pel que es busca amb aquest procés de pràctiques, però tampoc no em vull extendre massa que sinó es fa pesat!!!

Ara que m'assec a redactar la cloenda me n'adono de que ja estic acabant, tant l'assignatura com la llicenciatura, i sóc més conscient del sentit que s'intenta donar al Pràcticum. Crec, i espero no equivocar-me, que més important que  el desenvolupament del projecte en si (tot i que no per això perd protagonisme) és captar tot el que envolta la nostra futura tasca com a psicopedagogues. És a dir, generalment, quan estudies, és molt important interioritzar els coneixements, però és molt més important saber posar-los en pràctica en qualsevol moment. Aquesta idea és la veritablement important perquè quan arriba el moment de FER és quan surgeixen els dubtes.

Un cop dit això, crec que la meva experiència de pràctiques m'ha servit molt per adonar-me'n i per ser conscient de que encara ens queda molt per aprendre, que hem d'estar sempre obertes per seguir formant-nos. A més, estar durant els dos pràcticums al mateix centre, per una banda no m'ha permés conèixer altres contextos però crec que, per l'altra, m'ha permés conéixer força bé com treballa l'EAP a un centre de primària, que era el que m'havia plantejat al principi.

A nivell del projecte, l'objectiu general d'aquests pràcticum era conéixer com i amb quins criteris es fa un dictamen i la proposta d’escolarització en cada cas i detectar possibles millores en el procediment seguit per fer els diferents traspassos. Aquest objectiu l'he assolit, malgrat tot, crec que les propostes de millora són interessants i concretes, però un tant utópiques, ja que darrerament amb tantes retallades es fa cada cop més difícil oferir una educació de qualitat si es va perdent el que s'havia anat aconseguint en els darrers anys. No sé si m'estic deixant portar pel desànim que es viu darrerament, m'agradaria que no, però és que, si em baso en l'experiència que he viscut, se'm fa difícil pensar en fer la mateixa feina amb menys recursos (sobretot de temps).

Bé, ja m'estic allargant.....Els aspectes més concrets del que ha estat el desenvolupament del projecte ja els explicaré a la memòria.

Crec que aquest semestre he fet una bona feina, tot i que, sincerament, per circumstàncies personals i tecnològiques, durant aquest semestre m'ha estat molt complicat dedicar-me més. Què li farem, la vida ja té aquestes coses, oi??

M'agradaria acabar agraïnt especialment la tasca que ha fet la meva tutora al centre, la Núria, perquè amb tota la feina que té m'ha dedicat molts moments i sé que li hagués agradat poder estar-hi molts més. He après molt amb ella perquè té molta experiència i m'ha demostrat que sap molt, però també que “sap ser” i que “sap estar”, que gairebé és més important en segons quins moments.

També vull donar les gràcies a tots els que heu dedicat el vostre temps a mirar el contingut del bloc.

Res més, simplement afegir que estic molt contenta amb el procés seguit i que he après molt, no només a nivell de continguts sinó també del dia a dia que és el que compta.

Fins aviat!!!