Bé, arriba el
moment d'anar acabant el bloc. Ja fa dies que estic donant voltes a com
acabar-lo, quines coses són les més importants de tot el procés, tant per mi
com pel que es busca amb aquest procés de pràctiques, però tampoc no em vull
extendre massa que sinó es fa pesat!!!
Ara que
m'assec a redactar la cloenda me n'adono de que ja estic acabant, tant
l'assignatura com la llicenciatura, i sóc més conscient del sentit que
s'intenta donar al Pràcticum. Crec, i espero no equivocar-me, que més important
que el desenvolupament del projecte en
si (tot i que no per això perd protagonisme) és captar tot el que envolta la
nostra futura tasca com a psicopedagogues. És a dir, generalment, quan
estudies, és molt important interioritzar els coneixements, però és molt més
important saber posar-los en pràctica en qualsevol moment. Aquesta idea és la
veritablement important perquè quan arriba el moment de FER és quan surgeixen
els dubtes.
Un cop dit
això, crec que la meva experiència de pràctiques m'ha servit molt per
adonar-me'n i per ser conscient de que encara ens queda molt per aprendre, que
hem d'estar sempre obertes per seguir formant-nos. A més, estar durant els dos
pràcticums al mateix centre, per una banda no m'ha permés conèixer altres
contextos però crec que, per l'altra, m'ha permés conéixer força bé com
treballa l'EAP a un centre de primària, que era el que m'havia plantejat al
principi.
A nivell del
projecte, l'objectiu general d'aquests pràcticum era
conéixer com i amb quins criteris es fa un dictamen i la proposta
d’escolarització en cada cas i detectar possibles millores en el procediment
seguit per fer els diferents traspassos. Aquest objectiu l'he assolit, malgrat
tot, crec que les propostes de millora són interessants i concretes, però un
tant utópiques, ja que darrerament amb tantes retallades es fa cada cop més
difícil oferir una educació de qualitat si es va perdent el que s'havia anat
aconseguint en els darrers anys. No sé si m'estic deixant portar pel desànim
que es viu darrerament, m'agradaria que no, però és que, si em baso en
l'experiència que he viscut, se'm fa difícil pensar en fer la mateixa feina amb
menys recursos (sobretot de temps).
Bé, ja m'estic
allargant.....Els aspectes més concrets del que ha estat el desenvolupament del
projecte ja els explicaré a la memòria.
Crec que
aquest semestre he fet una bona feina, tot i que, sincerament, per
circumstàncies personals i tecnològiques, durant aquest semestre m'ha estat
molt complicat dedicar-me més. Què li farem, la vida ja té aquestes coses, oi??
M'agradaria
acabar agraïnt especialment la tasca que ha fet la meva tutora al centre, la
Núria, perquè amb tota la feina que té m'ha dedicat molts moments i sé que li
hagués agradat poder estar-hi molts més. He après molt amb ella perquè té molta
experiència i m'ha demostrat que sap molt, però també que “sap ser” i que “sap
estar”, que gairebé és més important en segons quins moments.
També vull
donar les gràcies a tots els que heu dedicat el vostre temps a mirar el
contingut del bloc.
Res més, simplement
afegir que estic molt contenta amb el procés seguit i que he après molt, no
només a nivell de continguts sinó també del dia a dia que és el que compta.
Fins aviat!!!
